Les taxes de mortalitat en el S.XIX:
  Disminueixen però continuen sent elevades.  
  No es redueixen perquè continua havent-hi crisi de subsistències.
  Continuen sent tan elevades com abans perquè no es produeix una revolució demogràfica. 

En el regnat d'Isabel II l’economia:  
És agrària de subsistència perquè l’agricultura és l’activitat  econòmica fonamental i la terra la principal font de riquesa.
Està en expansió i ja no es produeixen crisis de subsistència                    
És capitalista.

La introducció de innovacions tecnològiques en el camp es troba dificultada perquè:  
  Els terratinents no estan interessats en augmentar la producció.  
  Els pagesos no tenen mentalitat capitalista.                                  
  La mà d’obra és molt barata.

El comerç interior està poc desenvolupat perquè:  
  La demanda és escassa                            
  No hi ha excedents de producció.
  Cada regió produïa tot el que necessitava.

L’augment de producció agrària d’aquest període va ser possible:
 Per la introducció de millores tecnològiques.                      
  Per la roturació de noves terres.  
  Perquè el clima va ser molt favorable.

En aquesta època (1833-1868), l’economia no és de subsistència i:  
  Ja no va tornar a haver-hi males collites.                
  Els pagesos van passar a ser  obrers de la indústria.  
  Van augmentar els excedents de producció encara que la productivitat va disminuir.  

En la conjuntura econòmica dels anys 60 :  
Va haver-hi crisis de subsistència.  
 Es van guanyar grans beneficis en la compra d’accions bursàtils
No hi haurà crisis econòmiques perquè es troba en una etapa d’expansió.

Els terratinents espanyols:
  No estaven interessats a vendre la màxima producció.  
  No volien obtenir els màxims beneficis.
  No estaven interessats en la reinversió del capital en millores  tecnològiques.  

En la societat espanyola del regnat d'Isabel II:  
  No hi ha mobilitat social.           
  La burgesia aspira a ennoblir-se per  no pagar impostos.  
  La burgesia industrial s’enriqueix però no forma part de la  classe dominant.     

En la societat espanyola isabelina:
  Hi ha una gran diferència entre el nivell de vida de la  petita i mitjana burgesia  i els assalariats 
  La classe dominant ja no continuen sent els terratinents perquè  encara que  controlen la principal font de riquesa la societat
        ja no es estamental.
  La burgesia industrial forma part de la classe dominant perquè  controla els mitjans de producció.

 En 1868  el proletariat industrial:
   Constitueix la majoria de la població espanyola.
    Una minoria ha pres consciència de classe i comença a organitzar-se per  millorar les seves condicions de vida.  
    La majoria tenen ja una ideologia revolucionària: són socialistes utòpics, marxistes o anarquistes.     

El liberalisme triomfa en Espanya a partir de 1833  i, com a conseqüència:
  Triomfa la revolució burgesa.               
  La monarquia perd  el poder legislatiu  i judicial.
  L’alta noblesa passa a l’oposició.     

La revolució burgesa espanyola
  No triomfa en el segle XIX degut a l’oposició de l’alta noblesa.  
 Triomfa degut al pacte entre la monarquia, l’alta noblesa i la burgesia.  
  Estableix un ordenament jurídic i econòmic que impedirà el desenvolupament del capitalisme

L’alta noblesa espanyola:  
No era partidària de la Reforma Agrària.                  
 Va donar suport a la revolució liberal.  
  Es va enfrontar al govern de Mendizábal pel seu projecte de supressió del règim senyorial.  
   
Les primeres actuacions del moviment obrer i camperol
  Van contribuir a la unió política entre la burgesia industrial i els latifundistes.
  Van provocar l'oposició de la burgesia industrial al govern dels moderats.
  Tenien com a objectiu aconseguir el dret de vot.